Dir-te t'estimo.
Per què se'm fa tan difícil posar en paraules el que sento?
Des de petita he evitat pronunciar la paraula t’estimo perquè penso que significa tant que no pots regalar-li a tothom. És com aquells adhesius que t’agradaven més, però que mai vas utilitzar perquè les estaves reservant per un moment especial que al final no va arribar.
Fins i tot amb la família em continua passant, que soc incapaç de respondre, i em limito a dir “i jo també”. Com pot ser que se’m faci una muntanya enorme, quan hi ha persones que s’ho diuen cada dia?
Vaig arribar a pensar que potser em passava això perquè no tenia el sentiment d’estima que cal, però ara que fa gairebé un any que tinc parella, sento un impuls enorme de dir t’estimo, però cada cop que ho intento se’m queda encallat al coll.
Potser em fa por ser massa intensa? Potser és que estic esperant que ho faci ell primer? Potser és que no vull sentir-me rebutjada? I que passa si ell no em diu t’estimo quan jo ho faci?
M’he promès a mi mateixa que no he de pensar en els “i si”, i he de fer el primer pas, llançar-me a la piscina, perquè retenir les ganes tant de temps m’està consumint.
Trobo que és una paraula preciosa, i més en català, que és la meva llengua natal, perquè així em fa la sensació que estic expressant tot el seu significat. Segurament sona una mica cursi, però em sembla que guardar l’exclusivitat de dir t’estimo fa que sigui el doble de maco i real cap a la persona que l’està rebent.
Queda clar que quan el cor escull ho saps, i l’únic que desitges és mirar-li als ulls i dir-li t’estimo.
Però també és important recordar aquest t’estimo sovint, perquè a vegades caiem en la rutina i ens oblidem que hi ha gestos tan senzills com pronunciar una paraula que et poden dibuixar un somriure i donar forces per continuar endavant. Com diu el Petit Príncep: “l’essencial és invisible als ulls”, i així ho és aquesta paraula, tan efímera i amb tant de poder alhora.
PD: Gràcies a tu X, per fer-me descobrir el t’estimo. Estar amb tu és com estar al Cloud 9.